Tot i que la tan coneguda Guerra de Balthior amb Werlh es va perllongar durant únicament set anys durant el regnat d'un jove rei Toldar, hi va haver una sèrie d'esdeveniments bèl·lics previs que van començar molt abans que aquest monarca naixés. És impossible quantificar el nombre d'escaramusses i enfrontaments que es van lliurar a la frontera entre les dues nacions; molts d'ells realment sagnants i que van desplaçar la frontera entre les dues nacions de nord a sud o de sud a nord fins que es va declarar una zona neutral entre els dos regnes i la violació de la qual per part de Balthior va ser la base i el brou de cultiu de l'esclat final de la Gran Guerra.
Balthior va ser fundada en territori bàrbar en un temps posterior al regnat de Kyrass per un grup de pictes amb idees de canvi i modernitat impulsades pel context socioeconòmic del sud; la creació de la Cúpula Blanca i els tractats fundacionals de Werlh, Asthroth i Maronia, entre d'altres. El nou regne de Balthior va lluitar acèrrimament amb els veïns badroks de l'est, fins que van perdre part del seu territori i amb això, part dels seus recursos. De mica en mica, dècada a dècada, Balthior es va anar estenent cap al sud, i la frontera que separava Badrok-Her amb Werlh va ser substituïda per la frontera entre Balthior i Werlh. Durant la seva expansió el regne de Balthior va anar adquirint poder i riquesa, però en lloc d'aturar-se a la frontera, van decidir creuar-la i posar a prova la paciència de Werlh, per aquell temps ja governada pel rebesavi de Toldar. Per sorpresa de ningú, Werlh va reaccionar a l'agressió i es va enviar un contingent de vuit-cents homes a aturar-la, cosa que va generar el primer conflicte bèl·lic entre les dues nacions i que va començar a tensar una corda que tard o d'hora se n'aniria.
Durant els dos-cents anys següents aquests conflictes no es van aturar i, en canvi, van augmentar. Balthior necessitava ampliar les seves fronteres per tal de satisfer les necessitats d'un poble en expansió i creixement, sent conscients que no podien fer-ho ni en direcció oest: a causa dels pobles bàrbars i pictes que protegien les seves terres amb fervor místic i gairebé religiós (ja que consideraven el seu territori com un regal rebut dels seus ancestres), ni cap a l'oest, amb uns badroks rabiosos i ansiosos per recuperar part del territori perdut en les darreres generacions. L'única solució d'una nació ambiciosa i amb aquesta necessitat d'expansió va ser reclamar part del nord de Werlh per a ell i aprofitar els recursos que els boscos i les muntanyes que delimitaven la frontera i els voltants els proporcionaria. No obstant això, l'exèrcit de Balthior era inferior en nombre que no pas el de Werlh. I Werlh posseïa amics poderosos, com Asthroth, que acudirien a ajudar-los si fos necessari. Així que el regne bàrbar del nord va optar per aliar-se amb el seu antany enemic, els badroks, perquè els proporcionés soldats i recursos bèl·lics que poguessin decantar la balança al seu favor.
En aquests dos-cents anys, tropes de Balthior reforçades amb mercenaris badroks conqueriren i establiren colònies noves al nord de Werlh; algunes fins i tot van arribar a assentar-se durant diverses dècades. I en una partida d'escacs gairebé infinita, Werlh responia enviant tropes, incendiat aquests assentaments i arrasant amb llogarets i pobles els habitants dels quals desconeixien si pertanyien a una nació o a l'altra. Fins que, durant el regnat de Toldar i en el decurs dels seus millors anys; esgotat de tanta incertesa política i sent conscient que Balthior mai s'aturaria fins que se li demostrés que res teníen a fer contra Werlh, va declarar la guerra a Balthior en una decisió una mica controvertida per a molts dels seus partidaris, i significà l'esclat del conflicte final que va acabar amb les il·lusions d'un poble amb deliris de grandesa i, alhora, acabà també amb una aliança entre el regne de Balthior i els badroks, els quals s'havien estat aprofitant de l'ambició dels seus veïns. En set anys van morir diversos milers d'homes, dones i nens de tots dos bàndols. I quan Balthior va recapitular i es va signar el tractat de pau que es segellà amb el compromís de matrimoni entre Edmon i Adriana, cap dels dos monarques es va atrevir a afirmar en veu alta que amb la rendició de Balthior s'havien salvat moltíssimes més vides i que ambdós regnes estaven a la vora del col·lapse.
-Aparicions: Abans de trenc d'alba
La pedra de la creació
Etiquetes: Adriana de Werlh, El rei Toldar, Els badroks
El conflicte entre Werlh i Balthior
© 2023 Tots els drets reservats. Free Design
